dimecres, 17 d’octubre de 2012

HALLOWEEN PARA INFANTIL


Se acerca la fiesta de Halloween, la fiesta de disfraces de terror, de los colores negros, naranjas y lilas, del visionado de películas de terror… Si, esa fiesta de origen anglosajón, que debido a la globalización, también nosotros empezamos a celebrar.

Pero… ¿Cómo trabajarla con los más peques? Todavía, en la etapa infantil nuestros pequeños niños y niñas, pueden tener miedo a la oscuridad, a los monstruos, o quién sabe a qué otros personajes…

Es por eso, que podemos aprovecharnos de ésta situación para ayudarles a superar sus miedos de una forma divertida y dónde ellos pueden ser los propios personajes de terror, sin tener que dar miedo.

Como en toda unidad didáctica será importante empezar con las ideas previas que tiene nuestros alumnos: ¿qué conocéis de esta fiesta?, ¿Por qué se celebra?, ¿queréis celebrar esta fiesta?, ¿A qué tenemos miedo? ¿Cómo podemos ayudarte a qué no tengas miedo?

Será divertido decorar nuestra clase de todos aquellos personajes que salgan en nuestra primera lluvia de ideas. Los más habituales suelen ser los fantasmas, los monstruos, las brujas o las arañas… aunque todos sabemos que cada uno es un mundo y dependiendo del grupo clase tendremos que trabajar una tipo de miedos u otros.

Además de la decoración y ambientación del aula, podemos visualizar y comentar las siguientes películas:

-         - Mosntruos s.a (de Pixar)


-         - La novia cadáver (de Tim Burton)



O trabajar desde la literatura infantil con cuentos como:

     - Ensalada de mosntruos y un pepino, de Dede Maria Laura.


     - Donde viven los monstruos, de Maurice Sendack.




 Otra idea seria aprovecharnos de las horas de inglés para conocer la tradición y cómo lo celebran allí (la fiesta de disfraces, el juego de truco o trato, la preparación de las calabazas…) o de cualquier familiar que tenga relación directa con esta tradición.

El hilo conductor de toda la unidad seria poder llegar a organizar una fiesta de disfraces con los juegos, los dulces y toda la ambientación propia de una fiesta de Halloween.

A continuación os dejo algunas ideas que he encontrado, en diferentes páginas de internet, que espero os sirvan para coger ideas y os motiven en vuestra práctica como docentes.










dilluns, 15 d’octubre de 2012

IMPORTÀNCIA DE LA PSICOMOTRICITAT


Per què es tan important la psicomotricitat a l’etapa infantil?

D’una manera resumida podríem dir que la psicomotricitat és un dels aspectes més importants en el desenvolupament del xiquet o xiqueta.  Ja que ajuda significativament a l’infant, a millorar la seua autonomia. Tal i com ens diu Berruezo, la psicomotricitat podríem entendre-la com un conjunt de interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial. La psicomotricitat, així definida, realitza un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat.

Dins d’aquesta hem de diferenciar dues grans àrees: la fina i la grossa.

Començant per la primera, la psicomotricitat fina, direm que fa referència a totes aquelles activitats que necessiten precisió i un major nivell de coordinació. És a dir, moviments realitzats per una o més parts del cos. Aquest tipus de psicomotricitat s’inicia en els infants aproximadament cap a l’any i mig, donat que implica un nivell de maduració i aprenentatge previ.

Dins de psicomotricitat fina trobem: la coordinació viso-manual (domini de la mà, pas previ a l’escriptura); la fonètica (saber desenvolupar correctament la posició de la llengua per aplegar a poder fer els sons per a comunicar-nos); la motricitat gestual i la facial (aquells moviments que ens ajudaran a expressar-nos sentimental i emocionalment)

Alguns exemples de psicomotricitat fina serien: retallar, punxar, moldetjar,...

Per altra banda, a psicomotricitat grossa, fa referència al control que tenim sobre el nostre cos, especialment els moviments més globals i amplis dirigits a tot el cos. És a dir, aquelles accions que integren la totalitat del cos, coordinant desplaçament, moviments de les diverses extremitats, l’equilibri i tots els sentits (caminar, córrer, rodar, saltar, girar...)

En la psicomotricitat grossa, també es diferencien dos grans camps: el domini corporal dinàmic i el domini corporal estàtic.


El primer és la capacitat de dominar distintes parts del cos, és a dir, fer-les moure partint d’una sincronització de moviments i desplaçament, superant les dificultats d’una manera harmònica i precisa. Aquesta ajudarà a crear en l’infant la confiança en si mateix i crearà en ell una major seguretat. I per treballar-la sols hi ha que fer exercicis que treballen la coordinació general, l’equilibri, el ritme o la coordinació visomotora.

En quant a el domini corporal estàtic, fa referència a totes aquelles activitats motrius que duran al xiquet o xiqueta a interioritzar l’esquema corporal, com per exemple, la tonicitat, l’autocontrol, la respiració o la relaxació.  





Ara ja sabem la teoria...però i volsaltres, com la dueu a la pràctica??? deixeu la vostra aportació!



Si us interesa informar-vos més sobre la psicomotricitat i fer-vos experts/es en aquest cap, a l'universitat d'Alacant des del departament de didactica genetal i especifiques de la facultat d'educació s'ofereix el curs d'especialista en psicomotricitat amb titulació oficial. 

Per a més informació, accediu al següent enllaç: