dilluns, 15 d’octubre de 2012

IMPORTÀNCIA DE LA PSICOMOTRICITAT


Per què es tan important la psicomotricitat a l’etapa infantil?

D’una manera resumida podríem dir que la psicomotricitat és un dels aspectes més importants en el desenvolupament del xiquet o xiqueta.  Ja que ajuda significativament a l’infant, a millorar la seua autonomia. Tal i com ens diu Berruezo, la psicomotricitat podríem entendre-la com un conjunt de interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial. La psicomotricitat, així definida, realitza un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat.

Dins d’aquesta hem de diferenciar dues grans àrees: la fina i la grossa.

Començant per la primera, la psicomotricitat fina, direm que fa referència a totes aquelles activitats que necessiten precisió i un major nivell de coordinació. És a dir, moviments realitzats per una o més parts del cos. Aquest tipus de psicomotricitat s’inicia en els infants aproximadament cap a l’any i mig, donat que implica un nivell de maduració i aprenentatge previ.

Dins de psicomotricitat fina trobem: la coordinació viso-manual (domini de la mà, pas previ a l’escriptura); la fonètica (saber desenvolupar correctament la posició de la llengua per aplegar a poder fer els sons per a comunicar-nos); la motricitat gestual i la facial (aquells moviments que ens ajudaran a expressar-nos sentimental i emocionalment)

Alguns exemples de psicomotricitat fina serien: retallar, punxar, moldetjar,...

Per altra banda, a psicomotricitat grossa, fa referència al control que tenim sobre el nostre cos, especialment els moviments més globals i amplis dirigits a tot el cos. És a dir, aquelles accions que integren la totalitat del cos, coordinant desplaçament, moviments de les diverses extremitats, l’equilibri i tots els sentits (caminar, córrer, rodar, saltar, girar...)

En la psicomotricitat grossa, també es diferencien dos grans camps: el domini corporal dinàmic i el domini corporal estàtic.


El primer és la capacitat de dominar distintes parts del cos, és a dir, fer-les moure partint d’una sincronització de moviments i desplaçament, superant les dificultats d’una manera harmònica i precisa. Aquesta ajudarà a crear en l’infant la confiança en si mateix i crearà en ell una major seguretat. I per treballar-la sols hi ha que fer exercicis que treballen la coordinació general, l’equilibri, el ritme o la coordinació visomotora.

En quant a el domini corporal estàtic, fa referència a totes aquelles activitats motrius que duran al xiquet o xiqueta a interioritzar l’esquema corporal, com per exemple, la tonicitat, l’autocontrol, la respiració o la relaxació.  





Ara ja sabem la teoria...però i volsaltres, com la dueu a la pràctica??? deixeu la vostra aportació!



Si us interesa informar-vos més sobre la psicomotricitat i fer-vos experts/es en aquest cap, a l'universitat d'Alacant des del departament de didactica genetal i especifiques de la facultat d'educació s'ofereix el curs d'especialista en psicomotricitat amb titulació oficial. 

Per a més informació, accediu al següent enllaç: 



2 comentaris:

  1. Luisa,
    feia dies que no podia passar pel teu bloc i avui m'he trobat aquesta entrada tan completa.
    Et felicito!
    Com ho feia?
    Buf, inacabable...
    El que si tenia molt en compte, per experiència personal, i a les facultats no es presenta massa sovint són tots els aspectes del gateig i la importància vers l'escriptura i la lectura.
    Et deixo un enllaç per si algú té curiositat
    http://ferdemestres.blogspot.com.es/2012/05/caminant-cap-el-futur-quatre-grapes.html
    Petonets!!!

    ResponElimina
  2. Mil gracies Carme. Tinc molt poc temps ja per a actualitzar, pero quan ho faig i la gent participa m'anima a seguir publicant. Per cert, molt bona entrada la teua tambe.

    Gracies de nau,
    Luisa

    ResponElimina