dijous, 30 d’agost de 2012

ESCOLA SEGREGADORA

A vegades sembla que anem cap arrere... Ara els EEUU, així com molts altres païssos de Europa, aposten per donar més potència a la separació de sexes... ¿Qué serà el següent?



feu clic per veure la noticia sencera



Per supost que jo no n'estic d'acord...i vosaltres? Espere la vostra argumentació!

4 comentaris:

  1. El primer dir que em sembla molt interessant aquesta entrada. La veritat és que és un tema que he parlat alguna vegada amb els meus col•legues de treball. Abans de donar la meva opinió que és totalment compartida amb la de la Bloggera, m'agradaria definir una mica en què consisteix la segregació / segregacionisme. (Sóc pràctic això és de la Vikipèdia ...).

    Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic.

    Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/gènere- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la espècie.

    Crec que era necessari explicar breument en què consistia el segregacionisme, ja que en parlar amb els meus companys de treball van sorgir alguns dubtes i opinions diverses del que en enteníem per ell.

    Després d'aquest incís aquí teniu la meva humil opinió:

    Per a mi qualsevol segregació és una forma de discriminació, per la qual cosa mai podré estar d'acord amb ella, sigui de la classe que sigui. En el cas que ens exposa concretament, crec que no podria estar més en desacord amb aquest tipus de segregació, ja que han estat moltes les lluites per part de diferents àmbits (socials, polítics, etc.) Les que han aconseguit que es donés aquest tipus d'heterogeneïtat, que crec fermament que enriqueix d'una gran manera l'alumnat.

    I com bé començava aquesta entrada:
    "A vegades sembla que anem cap arrere ..."
    M'agradaria compartir una frase que personalment m'agrada utilitzar:
    "Només cal anar per arrere per tal d' agafar impuls"

    ResponElimina
  2. Un comentari i opinió molt enriquidor , almenys sí per a mi.. Sols afegiria, ja que hem explicat que és la segregació, que si el currículum d’avui en dia només ens parla de inclusió (fent referència a acollir tots els tipus de necessitats dels alumnes, siga del tipus que siga, per precisament evitar la marginació de les persones i aconseguir que tothom tinga la mateixa possibilitat d’introducció a la societat que pertany) per què ara es planteja separar sexes? Quina possibilitat de millora li han vist per dur-ho endavant i créixer més aquesta idea? Quin bé ens ha de fer? Necessite que algú m’explique perquè pensa que es bona, igual no m’he adonat dels punts forts que ens pot trasmetre aquesta iniciativa.... i com la finalitat d’aquest bloc es seguir formant-me i aprendre més...estic disposta a valorar tot tipus d’opinió.

    Gràcies per la teua opinió i espere la de tot aquell/a que vulga participar,
    Luisa

    ResponElimina
  3. Jo sóc de la generació dels 60. La meva escola, com totes les d'aquells dies, era únicament de nenes i uns carrers més enllà es trobava la dels nens.
    Us he de dir que mai ho vaig entendre: al carrer jugava amb en Joan, a casa reia amb en Jordi, a la botiga comprava amb en Lluís i anava a l'escola amb la Seras, la Bonet, la Closas, etc. No teníem nom!
    Quan preguntava el perquè d'estar separats a les mestres, el discurs era l'oficial: són agressius i us farien mal (quina por!), es mostren massa actius i no us deixarien concentrar (què dolents!), heu de preparar-vos per tasques diferents (ai, mare!),... Els nens ens espantaven i també vaig començar a desconfiar d'en Joan, en Jordi i en Lluís!
    Al arribar l'adolescència, totes aquelles nenes vam descobrir que, els nois, no eren massa diferents a nosaltres però sí ens havien educat per ocupar diferents rols.
    Ha estat molt difícil aconseguir arribar a la coeducació, a la igualtat d'oportunitats. S'han necessitat lluites, manifestacions, pancartes,... NO, NO vull tornar-hi!!! No vull que cap nen o nena ho torni a passar!!! NO, no vull finançar l'escola segregadora amb els meus impostos!!!

    ResponElimina
  4. gràcies pels vostres comentaris i donar-li joc al debat...

    ResponElimina