dimarts, 1 de febrer de 2011

PAUTES GENERALS PER A INTERPRETAR ELS DIBUIXOS DELS INFANTS

Molt sovint, els nens expliquen a través del seus dibuixos allò que senten, és a dir, les seus pors, emocions, formes de veure el món, estats d’ànim... Aquesta informació pot ser molt útil per als mestres, donat que si entenen com és sent, podrà respondre millor a les seues necessitats.

 Però com interpretar els seus dibuixos?
Primer de tot dir-vos que cada nen és únic i particular, per tant, també ho serà la seua forma de pintar, dibuixar, etc. No obstant, existeixen algunes claus bàsiques per poder interpretar allò que plasma al full, així com la manera de fer-ho i que us presentaré a continuació:
Com subjecta la llapissera?
Un dels primers passos que hi ha que observar és com subjecta el xiquet la llapissera entre els seus dits. Si la subjecció és solta, veiem a un xiquet relaxada, tranquil, mentre que si és fent força i apretan denota tensió o nerviosisme.
Com ocupa l’espai?
El xiquet sol dibuixar-se sempre al centre del full, és una manera de percebre’s el centre del món, la qual cosa és natural en els xiquets, mentre que al voltant d’ell ubica a les representacions simbòliques relacionades amb el seu jo.
La forma en què ocupa l’espai ens parla sobre la forma en què el xiquet actua en el món. Si dibuixa en tot el full significarà que es tracta d’un xiquet més extravertit, dinàmic, participatiu, per altra banda, un nen més retragut, tímid i inhibit ocuparà una part xicoteta del full.
 A vegades el xiquet ocupa el full deliberadament, és a dir que a voltes dibuixa en el centre i altres en un racó, sense cap ordre lògic. És freqüent en xiquets irritables, amb constants canvis d’humor i que normalment es distrau amb facilitat.
Com és el traç que utilitza?
La pressió que exerceix el xiquet en el traç és una senyal molt important que reflexa el seu temperament.
Un traç continu demostra una personalitat segura amb confiança en sí mateix. Una bona pressió indica entusiasme, voluntat i necessitat de moviment.
Per altra banda, un traç incert i tembloros demostren una personalitat que necessita reassegurar-se i buscar constantment l’aprovació dels demés.  Solen ser xiquets més sensibles amb baixa tolerància a la frustració. Un traç dèbil, pot indicar també cansament o falta de voluntat.
Quan és excessivament fort i marcat, el significat serà atribuït a l’agressivitat del xiquet.
Quina forma presenta aquest traçat?
Igual que passa en l’escriptura, els traçats continus de forma arrodonida demostren un estat afectiu conciliador, és a dir, sol denotar un esperit dòcil.
Per altra banda, els traçats interromputs de formes crebades i puntegudes demostren tensió, impulsivitat i desconfiança cap als altres.  
Taques i borrons?
Hi ha dibuixos de molts xiquets que solen aparèixer replets de taques o marques de borrons. Es tracta de xiquets amb baixa autoestima, la qual cosa ho reflecteixen a través dels seus dibuixos, manifestant la poca confiança que tenen en sí mateix. Ja que podem veure com a través d’aquestes accions demostren la inseguretat que tenen d’allò que fan.
Influència dels colors?
Els colors són la forma d’expressió que tenen els xiquets de la vida, si aquest utilitza molts colors demostrarà alegria de viure, curiositat i motivació, o pel contrari si elegeix sempre els mateixos colors serà significat d’inseguretat.
Els xiquets més entusiastes, els extravertits, solen preferir els colors càlids i de gran vida, i a vegades també els complementaris com son el verd o el blau.
Un xiquet més irritable pot mesclar massa els colors, pintant un per damunt de l’altre, la qual cosa els fa quasi no s’aprecien els colors.
Per altra banda, un xiquet més sentimental té predilecció pels colors freds i foscos, mentre que un xiquet temorós no sol pintar els dibuixos .
Els temes per als seus dibuixos?
El dibuix lliure és una bona forma d’expressar els seus desitjos i motivacions, però els temes que més ens ajuden a conèixer millor com es veuen ells cara al món són: un arbre, la figura humana i la família.
L’arbre (segons el “test de Koch” utilitzat en psicologia¨) significa la projecció simbòlica de la imatge de la persona. Les arrels estan relacionades amb els afectes (és a dir, allò que alimenta a l’arbre), el tronc està relacionat amb el “jo” i la copa amb el contacte amb el món exterior.
La figura humana dona significat a senyals que els xiquet ens transmet d’ell i els seus esser més volguts  (les dimensions del cap amb relació amb el cos, si dibuixa o no les extremitats, si la figura té una bona proporció o no, si té característiques molt remarcades com els ulls, les dents, si replena la figura, etc. Aquestes característiques són algunes de les expressions que mostren front la por de perdre els pares, els cels entre germans, la necessitat de protecció, etc.
La família serveix per a que el xiquet expresse la seua situació afectiva i emocional dins d’aquesta estructura familiar. (Característiques relacionades amb si apareix o no en el dibuix, si dibuixa a tots els membres de la unitat familiar, la mesura utilitzada per a cada un, si els membres estan units o dispersos... totes aquestes poden mostrar-nos sentiments relacionats amb la figura humana explicada amb anterioritat.)
Després de comentar algunes pautes bàsiques per interpretar els dibuixos dels xiquets, cal recalcar que cada xiquet té les seues característiques i per tant, no em de generalitzar. A més a més, hem de saber que els xiquets poden anar canviant o alternant la seua forma de dibuixar depenent el moment que estiguen vivint. La clau està en detectar possibles pors, ansietats o preocupacions per poder ajudar-los.


Per últim deixar-vos les adreces d'on he extret la informació:
http://www.bebesymas.com/desarrollo/claves-para-interpretar-los-dibujos-de-los-ninos
http://adrianclavijo.wordpress.com/2010/06/21/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada