dijous, 11 de novembre de 2010

TREBALL EN GRUP?

A l'escola, quant siguem mestres, l'organització de la feina serà elaborada amb la resta de companys. Hi ha persones que tenen molta vocació pel treball i dediquen moltes hores per tal d'aconseguir el major resultat. Hi ha d'altres, que treballen bé però necessiten ser guiats, o per altra banda, gent que s'esforça el mínim i busca l'acomiadament en la resta de companys.


A la universitat, ens estem intentant ensenyar a treballar d'aquesta manera. Per tal d'aconseguir-ho, ens han ajuntat en un macrogrup (22 persones, per ser més exactes, sense conèixer-nos abans la forma de treballar) i no dic que apareguen els models descrivits abans. Però sí han sorgit els primers problemes.


Una part del grup, a qui li agrada esforçar-se i aconseguir el màxim en la seua tasca, s'ha sentit ofès perquè no tot el món ha participat de la mateixa manera. Per altra banda, l'altra part del grup defèn el per què de la seua no participació d'aquestes persones (donat que sempre hi ha un context i una sèrie de successos, en aquest cas convincents per a unes persones i no tan convicents per als altres, que justifiquen més o menys, la seua participació). A més, asseguren que no sempre les seues formes de treballar han sigut així. Sinó, que en altres treballs s'han esforçat i en aquest sols ha sigut un descuit.


Analitzant la situació, véiem les postures d'uns i d'altres, i ens adonem que les dues parts tenen la seua raó, i tanmateix la seua culpabilitat.


Com s'ha de fer front aquestes situacions?


Nosaltres, he actuat massa ràpid, potser, i hem buscat solució amb l'ajuda d'una mediadora (en aquest cas la professora). Per què ho hem fet? Doncs, supose que aquestes altures del curs, comencem a estar angoixats i angoixades i se'ns ajunten sentiments que no ens permeten reflexionar sobre el companyerisme. Aclarisc aquesta última frase, no el fet d'haver proposat una tutoria amb la mestra és menys companyerisme que no vindre a les classes i no assabentar-se del treball...


I el pitjor de tot és que donar la teua opinió pot fer que sigues la roina...


El dia de demà, quan no tinguem mediador i que la finalitat no siga buscar una nota, com ho farem?


Personalment crec que depèn de la personalitat de cada persona i la apatia que té cap a la resta de companys.


Què hi penseu al respecte? Espere les vostres opinions...

4 comentaris:

  1. Hola compañera. La verdad es que, el trabajo en grupo debe ser una forma de intervenir "consensuada" por todos los participantes y buscada. Normalmente, en la Universidad suele ser algo impuesto por el profesor con el interés de que los alumnos conozcan las virtudes de esta modalidad de trabajo (que las tiene, no lo dudes). En cualquier caso "22" es un número muy alto para que el grupo sea operativo. En un grupo de trabajo tan numeroso se ha de contar con un coordinador que distribuya y haga seguimiento de las distintas labores.
    En cuanto a buscar un mediador no es un acto de falta de compañerismo, ya que imagino que lo que buscábais es una solución, no la defenestración del que no se lo ha trabajado.
    Y para terminar, si en un grupo de trabajo no se puede decir lo que se piensa por miedo a ser el malo de la película, como decía Mafalda: ¡¡QUE SE PARE EL MUNDO QUE ME BAJO!!
    Besicos y ánimo.

    ResponElimina
  2. Hola, soy compañera tuya en el curso del blog. He leido tu entrada y creo que es muy interesante y llena de razón.
    Además he visitado tu otro blog y me resulta muy enriquecedor, ya que estoy estudiando ese tema en clase.
    Espero que aprendamos unas de otras.
    Un saludo

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la vostra aportació i m'alegre que l'objectiu d'aquest bloc vaja començant a tenir el seu fruit!

    ResponElimina
  4. Hola Luisa, soy Silvia tu compañera de clase, me parece genial la idea que has tenido para crear este blog. Pienso que podemos aprender mucho las unas de las otras, aportar ideas nuevas, compartir nuestras experiencias... Y mas ahora que vamos a empezar las prácticas. Me ha gustado mucho de verdad, le veo mucha utilidad y los temas que estas tratando son muy interesantes y nos pueden enriquecer mucho como docentes. Enhorabuena!

    ResponElimina